El Pacte de Tortosa

Llegeixo avui a la Wikipèdia, que fa anys, tal dia com avui es va signar un pacte entre federalistes dels territoris de l'antiga Corona Catalano-Aragonesa, a excepció d'Andorra i el Rosselló. Tot i ser un pacte pactista amb Espanya, és un primer pas per a la nova confederació Catalano-Aragonesa.

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa, Tortosa, 18 de maig de 1869, és un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federals de Catalunya, València, Aragó i Les Balears. Posa en marxa d'un "poder català" polític de base, semblant, en certa manera, al que anys després, i, partint d'altres supòsits, representaran els projectes d'Acció Catalanista i d'Estat Català.

La signatura del Pacte de Tortosa és la primera expressió pràctica del federalisme pactista. Al costat dels dirigents territorials hi destaquen Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé.

En ésser instaurada la Primera República (1873), a Barcelona s'intentà repetidament proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Més info a Llibertat.cat. Tot i que el titular és erroni, diu pacte dels federalistes dels Països Catalans i Aragó, i no és cert, doncs és només dels Països Catalans sota domini espanyol. Crec que ja ho he comentat en altres ocasions, és un error que hem de mirar de no caure-hi, si de cas inventem un mot per anomenar els tres territoris, però no li diguem Països Catalans.

Llibertat Franki

Els monjos tibetans provoquen la violència al Tibet

O no, aquesta foto que m'ha enviat l'Albert sembla prou explícita:


A la foto, militars xinesos es preparen per a vestir-se amb roba de monjo tibetà. Presa d'amagat el 20 de març per l'Agència de Comunicació de la Gran Bretanya. Informació: Els monjos de Lhassa van dir que ells estaven tancats i de cap de les maneres estaven a la manifestació. Hi ha qui ho sabia des del dia 20 gràcies a aquesta fotografia presa en condicions de control irrefutable. La fotografia va passar per Itàlia i ha arribat a nosaltres. Esperem que travessi totes les fronteres i arribi al món sencer.

Realment està massa ben fet com per a pensar que és un foto-muntatge i quadra amb les maneres de fer dels governs que es creuen omnipotents.

Puigcercos plega del Govern

[Esquerra] - El secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha anunciat que ha comunicat al president de la Generalitat, José Montilla, la decisió aprovada per unanimitat per l’Executiva Nacional de deixar el Govern per tal de dedicar-se al partit.

Puigcercós ha assegurat que ‘cal fer un esforç per sumar’, tot i que l’acord de Govern es mantindrà. Puigcercós també ha anunciat l’acord que el Congrés Nacional d’Esquerra s’avançarà al mes de juny, enlloc de celebrar-se a la tardor, ‘per tal que la militància parli, per contrastar programes i redefinir què s’ha de millorar’, ha dit el secretari general d’Esquerra.

Joan Puigcercós ha sortit a la roda de premsa acompanyat del president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del candidat al Congrés, Joan Ridao.

Es tracta d'un moviment en clau interna que no penso que aporti rés a la identificació dels elements que han dut a Esquerra als resultats obtinguts.

Resultats a Girona

Fent els càlculs de la Llei d'Hondt he vist que el sisè diputat per Girona va a petar als sociates i no a Esquerra que aconsegueix el cinquè.

Així doncs veiem que els anticatalanistes del PP han estat a només 3.343 vots de treure representació! la cosa justeja, ens ho hem de fer mirar.

És molt fort també que per a que Esquerra haguès dut a en Joan Puig a Madrid amb aquests resultats, haguèssin calgut 12 diputats! el doble dels que es repartien.

Potser de cara a les properes espanyoles, les del 2012, caldria articular una candidatura d'Unitat Sobiranista que dobli en vots els anticatalanistes del PP i els mantingui a ratlla.

Les coses mai succeeixen per casualitat, cal preparar-les amb temps.

Per Girona Mai Passaran!

Resultats a Verges

A Verges, Esquerra passa de ser la segona força a les eleccions del 2004 a ser-ne la tercera baixant prop d'un 40% de vots.

Aquí si que culpo directament l'orientació de la campanya, doncs s'ha hagut d'explicar un per un a votants tradicionals d'Esquerra que el vot útil per aturar el PP era Esquerra i no pas el PSC.
Tot i que finalment han estat útils votar els dos, doncs el PSC ha triplicat els vots del PP, aconseguint 3 diputats, CiU els ha duplicat i Esquerra els ha superat de 3.500 vots.

Girona resisteix

Girona continua sent circumscripció on el PP és extraparlamentari. Ens hem de felicitar d'això!
A Espanya la caverna de la jihad hispànica no podrà manar, i els sociates no obtenen majoria absoluta. També ens hem de felicitar d'això.

Esquerra s'ha fotut la gran nata, i cal reflexionar i identificar responsables si no vol trobar-se uns resultats encara pitjors a les autonòmiques, on desconec el número de vots que recuperaran del PSOE, però sé que hi hauran molts que no repetiran.

Esquerra hauria d'inhabilitar de per vida al responsable de campanya. Malbaratar els espais publicitaris amb una única proposta d'independència per independència ha estat, vist els resultats, nefast. No és d'estanyar, doncs el mateix partit havia fet servir arguments contraris a aquests modus operandi en altres etapes, com la de transició del Colom i la Rahola cap a l'Esquerra Nacional.

A part de ser una campanya amb contingut mediàtic zero, també s'ha resentit el continent, contractant publicistes de dubtosa qualitat, que empren materials dolents i a la primera tramontanada, totes les banderoles van a can pixa.
Si Esquerra creu que pot prescindir de la seva militància patriota a l'hora de fer llistes i repartir càrrecs, i aposta per la funcionarització i trepanització (de trepa, no pas d'intervenció quirúrgica) del partit i de les institucions, haurà de destinar més diners allà on no hi arribi la força de treball abnegada.

El mentider conegut, no val la pena ser cregut

A tenir en compte:

Girona 9M Stop PP

Més info (quan els hi funcioni) StopPP.gi

Votaré Esquerra Republicana

El 19 de setembre del 2006 em vaig posicionar a priori dient que no pensava pertànyer a cap partit que investís Montilla com a President de la Generalitat. Els esdeveniments van anar com van anar, i un servidor va complir i va presentar la baixa al Partit en el que havia militat des del 13 d'octubre del 1996, l'endemà que en Colom i la Rahola marxèssin.

Rés ha canviat aparentment a Esquerra d'ençà la ràpida investidura de Montilla, però a les properes espanyoles els penso votar per tractar-se del vot més útil que tinc.

En clau espanyola, és el vot que aixeca més urticària a la caverna hispana, pq és el vot del català maleducat que no demana perdó per ser-ho. A part m'asseguro que el meu vot no servirà per a investir un president del PP... crec jo.
Tocar els collons als espanyols amb el meu vot és dotar-lo d'utilitat.

En clau demarcació de Girona, és el vot, juntament amb el convergent i sociata, que perpetua el Partido Popular com a grup extraparlamentari. És el vot més dèbil dels que doblen al PP i per això cal recolçar-ho:

PSC-PSOE	CiU	ERC	PP	ICV-EUiA
113089,00	96928,00	83482,00	40959,00	15070,00
56544,50	48464,00	41741,00	20479,50	7535,00
37696,33	32309,33	27827,33	13653,00	5023,33
28272,25	24232,00	20870,50	10239,75	3767,50
22617,80	19385,60	16696,40	8191,80	3014,00

A la demarcació de Girona, el vot en blanc que demanen el President Maragall i altres eixerebrats només beneficia al PP, que podria treure més de la meitat dels vots de les tres formacions que es veurien afectades per aquestes campanyes del vot en blanc aconseguint representació.

Els tres partits de dalt, PSC, CiU i ERC, han de treure més del doble de vots que el Partido Popular per assegurar-se els escons de la demarcació aplicant la Llei d'Hondt. Amb els resultats de les anteriors eleccions el sisè diputat li tocaria a Esquerra.
Deixar al PP com a extraparlamentari és dotar d'utilitat al meu vot.

En clau personal, m'agradarà veure com Esquerra obté uns bons resultats al meu poble, Verges. Quan la Noe i jo vam estar cercant on clavaríem les nostres arrels, a cada anunci de diari de casa pagable, miràvem els resultats de les eleccions i sense estar militant camp dels dos a Esquerra, el percentatge de vot a aquesta formació ens servia com d'indicatiu de les provabilitats de trobar gent del rotllo. A Verges, per exemple, Esquerra era la primera força ;-)
Fer el meu poble més del rotllo és dotar al meu vot d'utilitat.

Així doncs, veient lo útil que pot esdevenir el meu vot, no el vendré a l'e-bay i dipositaré a la urna la meva papereta d'Esquerra. Els petits canvis són poderosos.

La declaració d'Edimburg

Avui a Edimburg, els representants de partits de la EFA que estan a govern signaran una declaració on demanaran que la Unió Europea respecti el dret a l'autodeterminació dels pobles que ja la integren actualment dins d'un o varis Estats membres.

Trobo interesant que es moguin aquest tipus d'iniciatives a nivell internacional. Penso que la internacionalització del conflicte és absolutament necessaria per dues raons: El desgast dels Estats administradors del territori i Teixir relacions de cara a un reconeixement en fòrums internacionals.

El desgast dels Estats administradors, ara que està tant de moda l'ús d'eufemismes, en relacions internacionals és total. En política internacional ningú no dóna rés a canvi de rés, és a dir, els favors que l'Estat Espanyol deu a les federacions internacionals que no donen recolçament a les federacions catalanades de l'esport de torn, es pagaran d'una manera o altra. Així que és importantíssim anar presentant batalla en fòrums internacionals per a desgastar-los i desesperar-los.

El tema de teixir relacions internacionals és bàsic també, sobretot si tenim en compte que ens ha anat en els darrers 300 anys, és mandatori tornar a crear-les i mantenir-les, que ningú mai més pugui escriure un llibret amb títol The deplorable history of the catalans!

Més informació:
- Notícia de la EFA.
- Notícia a Vilaweb.
- Notícia al Racó Català.

La gangrena espanyolista s'esten a l'espai el Temps de TV3

Ja feia temps que anàvem detectant que la gangrena espanyolista anava afectant a òrgans de TVC, i que una bona part del Telenotícies semblava el de Televisió espanyola però en català, on informaven en la llengua de Pompeu Fabra les vicisituts d'afers dignes de la tomaquera espanyola, i sobretot per l'ordre de la presentació de les notícies d'interès general.

Ara però la gangrena espanyolista s'ha extès a l'apartat del temps, l'altre dia iniciaven amb una notícia així:
Grans glaçades arreu del país. Madrid, Avila i Terol baten rècords.
Acollonit vaig quedar. No dic jo que no s'informi del fred que pateixen els veïns, però sobta l'aplicació del terme país al servei de l'ideari espanyolista.

Per cert, amb tanta fal·lera informativa sobre els veïns, aviam quan expliquen que encara ens han de tornar el sucre que els anem deixant, que tenen molta barra, que fins i tot es queden la tassa! O potser el que fem no és un prèstec, és el pagament a uns extorquidors que ens ofereixen "protecció" d'ells mateixos.

El sud desconnectat de TVC

Avui han tancat les emisions de TVC al País Valencià.

Diuen que ha estat una maniobra pensada en clau electoral de cara el proper 9 de març. Diuen que l'anticatalanisme dona vots, suposo que l'antisemitisme també, però això està prohibit.

Jo crec que més que en clau electoral, és per a poder tenir el control del que s'emet en periode electoral.

Ara falta veure que diran totes les veus anti-Chavez opinant sobre el tancament de cadenes no afins al règim.

Tot plegat fot fastic. És acollonant que l'anticatalanisme vengui fins i tot dins el nostre territori! Ciutadans i PP l'exploten i treuen rèdits. Cerquem culpables?

El dia que Juan Carlos de Borbon va dir una cosa que no li havien escrit

El Lluís del Soroll m'ha enviat aquest enllaç on es fa un interesant anàlisi del que va succeir a la cimera llatinoamericana.

http://www.altercom.org/article152893.html

I el Roger envia aquesta editorial de Vilaweb que està força bé també:

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2625404

Visca Chavez i la Revolució Bolivariana.

Avui La Vanguardia obria i ensabonava a plana complerta l'escena que ha protagonitzat el monarca espanyol que Franco nomenà amb aquell saber fer tant castis i democràtic: "Por qué no te callas?"

El President Chavez va carregar contra Aznar, i sembla ser que això no li va fer gràcia ni al cuentista de Valladoliz ni al Rei que va dessignar el general Franco. Amb aquests enemics, Chavez va ampliant la meva amisatat i simpatia cap a ell i la seva Revolució tranquila.

En aquest altre video un xic més extens es pot escoltar a Chavez carregant contra Aznar, Fox i Toledo:

De peus a la gallega

En Mariano Rajoy, dit així aquí i a la Xina Popular, lider (?) de l'oposició egspanyola, n'ha dita una de grossa aquests dies.

Explica que un cosinet seu, catedràtic de nosequé, li ha explicat que si és difícil pronosticar el temps a una setmana vista, no es pot predir el canvi climàtic, i que tot plegat és una farsa.

Fa gràcia que qui veu conspiracions arreu, davant una amenaça real, reaccioni d'aquesta manera. Que el canvi climàtic existeix, és empíricament demostrable, si no que preguntin als pagesos quan recullen els fruits i quan ho feien els seus avis. o que ho pregunti als viticultors alemanys, que ja estan preparant motors davant una pujada de grau dels seus reïms.

El que si que podriem dir és que potser la raó d'aquest canvi no és purament humana, i que respòn als cicles de la Terra en el seu viatge intergalàctic. Però que existeix el canvi, no en dubteu pas.

Per cert, el títol del post te la seva conyeta parlant de qui parlem, però tot ha estat culapa de Google :-)

Magdalena Alvarez dimiZió

Resulta insultant el lamentable espectacle que estem patint els catalans amb les infraestructures en general i les ferroviàries en concret.

Fins i tot a la colònia més remota s'hagués cessat a la persona responsable de tanta incompetència. Cert és que tot plegat s'arrossega de lluny, i ara estem veient i sobrepassant el que feia anys auguràvem si no se solucionava el problema del finançament i el traspàs de totes les competències al Govern de Catalunya.
Per tot el que ha passat i el que està passant, el cuentista de Valladoliz hauria d'oferir el cap de la responsable d'infraestructures del Govern Espanyol, que és qui te les competències en la matèria. Si no dimiteix, que la cessin. I si no la cessen, que dimiteixi en Zapatero.

Ja n'hi ha prou d'incompetència: Magdalena Alvarez dimiZió!

l'Assassinat del Che

Avui fa anys de l'assassinat del Che Guevara a Bolivia.

Fins la Victòria, Sempre!

Proclamació de l'Estat Català

Avui fa anys de la proclamació de l'Estat Català per part del President Companys.

L'esquerra espanyola que tant s'omple la boca, només va actuar a Astúries i va deixar que la insurgència contra el govern de dretes de la CEDA republicà se la fotés contra el mur i la baioneta.

Potser per això el President Companys va acabar dient: Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres.

Més informació sobre la proclamació de l'Estat Català el 6 d'Octubre del 1934:

Documental 33
Wikipèdia

Espanya fa ràbia

Espanya fa ràbia, si senyor.

Després de la persecució a tots els organismes esportius per tal de que no poguem ser-hi a competicions oficials, ara toca la pressió inquisitiva a les federacions que vulguin jugar amb nosaltres de manera amistosa.

Han pressionat als USA i a moltes altres federacions per tal de boicotejar el partit del 14 d'octubre, vigilia de l'aniversari de l'assassinat pels feixistes espanyols del President Companys.

Caldrà tornar a treure's la samarreta.

Fa ràbia que et persegueixin d'aquesta manera, tot i que com diu mon pare, almenys ara no ens maten a trets.

El que si que ens haurem de plantejar seriosament és l'actuació de la secretaria de política exterior de la Generalitat. Amb un pressupost el 2006 de 108mil Euros (el 0,00266% del pressupost) és normal que no es pugui fer gestions per a contrarestar la pressió hispana. Aquest tema s'haurà de treballar de valent, doncs si avui no hi ha cap federació que vulgui plantar cara a les pressions espanyoles, qui ens reconeixerà com a estat quan proclamem la independència de manera unilateral el 2014?

Algú va dir que en relacions internacionals ningú no dona rés per no rés. A augmentar el pressupost i a treballar, que el temps apreta.